Una reflexió

Poques vegades la televisió actual em serveix com a punt de partida per fer una reflexió, i encara menys quan es tracta d’un anunci publicitari; però en aquest cas, com ara podreu llegir, “l’home més gran del món” m’ha fet pensar, sense deixar d’emocionar-me, fins a arribar a concloure que la vida és meravellosa.
Algú pot pensar que la conclusió a què he arribat és desmesurada, però ja veureu com ho no és. Quan naixem la nostra família directa i indirecta (permeteu que inclogui aquelles persones que estan al costat sense tenir vincle de sang) tenen cura de la nostra persona, aportant-nos tots els seus coneixements i guiant-nos per camins correctes; i, tot i que de vegades la seva tasca es complica, ja sigui per incisos socials o propis, mai tiren, com col·loquialment es diu, la tovallola.
Cadascú de nosaltres per una banda, recordarà, i alguns ja ho estem fent, amb un somriure a la boca aquells moments en què hem estat feliços (les trobades de celebració, quan el pare i/o la mare em donava un petó abans d’anar a dormir, les estones d’esbarjo amb el grup d’iguals, aquella vegada que em van comprar...); i, per l’altra banda, amb una expressió d’assentiment i d’orgull per allò que hem après, aquells moments de tristesa i rebel·lia (aquelles aixecades del llit perquè no t’havies rentat les dents, aquells “morros” perquè no havies aconseguit el que volies, aquella tancada de porta amb quinze anys amb “malpensaments”, aquella mort propera, a vegades massa i injustament propera, ...).
Tots aquests moments ens han servit per formar-nos com a persones individuals i socials; persones capaces de donar-li la volta a totes les situacions quan i com decidim. Per tant, si el resultat és aquest, podem dir que, tot i les guerres, tot i la crisi econòmica, tot i les injustícies, tot i la violència (mai justificada), tot i les defuncions, tot i les ...la societat, que està formada per nosaltres, les persones, pot posar-hi eines adequades en la cletxa oportuna. De manera que la nostra envejada cognició pugui donar respostes en què es defensi i es valori l’optimisme per seguir lluitant per la vida.

. En aquesta espècie d’assaig la intenció de la classe de primer és poder transmetre l’optimisme necessari per afrontar la vida en majúscules. Per això, els nens i les nenes van respondre a la següent pregunta: Què t’agrada més de la vida? Per què?

M. S.: Tot el que existeix al món, perquè tot ens serveix per a alguna cosa i és bonic.
A. T. : Anar a casa dels amics perquè són importants.
A. A. : Anar a casa dels amics perquè estic molt contenta.
A. A. : Els dofins perquè m’agraden molt.
J. E. : La família perquè l’estimo molt.
P. R. : La felicitat perquè estàs molt content.
N. G : M’agrada la família perquè l’estimo.
M. R. : El cole perquè s’aprenen coses i tinc una senyoreta molt guapa.
Y. K. : Tot perquè tot és bonic.
G. L. : La família perquè l’estimo.
S. G- G. : El col·legi perquè tinc els meus amics.
A. G. : Els dofins perquè són dolços i l’escola.
A. N. : El mar perquè m’agraden molt les ones.
F. R. : Tot perquè és divertit.
A. M. : Els avions de paper perquè són divertits.
A. R. : Els arbres, l’escola i el poliesportiu perquè m’agraden molt, fan bona olor, és xulo i faig esport.
L. P. : Els estels, les flors, els arbres, les banderes, els iglús, els reis, els regals, pintar i jugar. Aquestes coses són divertides quan les veus i quan les fas.
L. U. : La família perquè l’estimo.
M. de S. : Viure perquè és molt important.
J. B. : La meva família perquè els estimo moltíssim.
L. M. : El pare i la mare perquè em cuiden.
M. G. : La meva mare perquè m’estima i em cuida.
O. F. : La vida perquè tinc vida i és el que és important.
N. B. : Tot perquè ens divertim, respirem i mengem.


M. L. M. (Tutora)
i alumnes de 1r de Primària