L’ORDINADOR I EL TEMPS

Quan parlem d’informàtica o d’ordinadors, ens trobem dos tipus de pensaments que ens vénen al cap, segons les persones:
- El primer, i més extens en la comunitat infantil, és associar l’ordinador amb els jocs.
- El segon, és associar-lo amb documents, números, lletres,... molta feina i poc oci.
Són dues opinions oposades però molt extenses al nostre entorn. Els adults associen l’ordinador a moltes hores de treball i en el temps d’oci no el volen ni veure. Els infants és a l’inrevés, només el volen fer servir per jugar.
Hem d’aprendre a compaginar les dues opcions i el gran problema per fer-ho és el control del temps que ens hi passem al davant. És dificilíssim controlar el temps durant el qual estem a l’ordinador.
Quan utilitzem l’ordinador per fer la nostra feina ens és difícil poder tenir un control del temps que ens hi passem, però sí que podem controlar com el distribuïm. Per exemple, es poden realitzar les feines que són imprescindibles fer-les davant l’ordinador durant les primeres hores del dia. Així al final del dia podem fer feines en què no sigui necessari tocar l’ordinador. Podem escriure en paper, etc. En el nostre temps lliure, podrem dedicar una mica de temps a l’ordinador.
Per controlar el temps que ens hi passem jugant és més difícil, ja que el joc ens absorbeix completament i no som conscients del que passa al nostre entorn. Seria important tenir algú a prop que ens recordi les hores que ens hi passem jugant o navegant per Internet. O posar-nos una alarma que, quan portéssim més d’una hora, ens avisés per parar una estona o per deixar de jugar. Actualment existeixen aparells i programes que desconnecten automàticament els aparells electrònics quan ens excedim d’un temps concret, també el Windows Vista presenta unes opcions per poder limitar i planificar les hores que un usuari concret podrà utilitzar l’ordinador.
Hem d’aprendre a compaginar tot tipus d’activitats, tant amb l’ordinador i altres noves tecnologies com sense elles.
A l’escola, les classes d’informàtica de primària compaginen l’hora de classe per poder fer diferents activitats i en ocasions, quan els nois acaben la feina aviat, aleshores realitzem jocs educatius.

Ma del Mar Llobet

Les cèl·lules

Els alumnes de 6è de primària han començat a estudiar durant aquest segon trimestre el cos humà. I la millor manera de començar és coneixent les estructures més petites que formen el nostre cos: Les cèl•lules.
Han après que aquestes minúscules estructures no es veuen a simple vista sinó amb el microscopi. Per poder observar-les correctament i entendre el que havíem estudiat vam anar al laboratori.
Els alumnes van poder apreciar amb quina meticulositat s’ha de treballar al laboratori. També van aprendre que per poder entrar al laboratori una actitud correcta és imprescindible.
Va ser molt interessant per ells aprendre i poder observar tot el procés que va passar la ceba des que la vam pelar fins que la vam col•locar al cobreobjectes i la vam observar al microscopi. Però el més fascinant va ser poder observar, a través d’un simple tub amb unes lents, aquelles minúscules cèl•lules i comprovar com s’assemblava a tot el que havíem estudiat a classe.
Ens va fer molta il•lusió veure la motivació amb què van treballar els nois i noies; això ens mostra l’esperit científic que tenen en aquestes edats.

Ma del Mar Llobet

Camino a la ESO

Como hace ya unos… ¡cuántos años! nuestros pequeños se han convertido en nuestros mayores. ¡Pronto darán el salto! Pasarán a la ESO.
La alegría y la nostalgia se entremezclan, pues los hemos visto crecer día a día.
Son un poquito míos y yo soy un poquito suya.
¿Cuántas horas habremos compartido? ¿Cuántos disgustillos? ¿Cuántas buenas noticias?

Ellos deben seguir su camino y nosotros continuar con esos otros pequeños que, como ellos, crecerán y sin darnos apenas cuenta, nos dirán adiós.

¿Qué sienten ellos?
Saben que es importante este cambio de etapa. Los nuevos profesores les infunden respeto.
Entienden que va a depender en gran parte de ellos que todo lo aprendido hasta ahora, en la Primaria, dé sus frutos.
Ahora hablan de responsabilidad, de madurez… ¿Sabrán bien lo que dicen?
Seguro.

“Tendremos que espabilarnos todos mucho y algunos madurar un poco”
Núria Garcia-Dotor


“La ESO será como una vuelta de hoja.
Es como una casa: Tienes que ir poniendo los ladrillos desde abajo. Si los pones mal, a la que subes un poco…”
Sergi Jiménez


“Yo espero subir las escaleras”
Cristina Abad


“Siempre he visto la ESO muy lejana y ahora, que está a la vuelta de la esquina, hace que me plantee algunas cosas, No es una sensación de miedo sino más bien de respeto.”
Alberta Pérez


“De sexto a ESO, yo creo que es un gran paso. En la ESO te hace falta mucha responsabilidad”
Iker Begiristain


“Te independizas del profesor”
Ona García

Per: Tere Valero

Webs de 6è

• La web de Ferran–Eduard-Iker Cristina–Ruth Gerard–Jacobo-Mario

• La web i la web de Joana-Carla Judith Núria-Natalia-Cristina A

• La web de Oriol-Álex

• La web de Nito-Pere Henry-Sergi

• La web de la Ona-Alberta

• La web de l'Àlex Ll