L’ORDINADOR I EL TEMPS

Quan parlem d’informàtica o d’ordinadors, ens trobem dos tipus de pensaments que ens vénen al cap, segons les persones:
- El primer, i més extens en la comunitat infantil, és associar l’ordinador amb els jocs.
- El segon, és associar-lo amb documents, números, lletres,... molta feina i poc oci.
Són dues opinions oposades però molt extenses al nostre entorn. Els adults associen l’ordinador a moltes hores de treball i en el temps d’oci no el volen ni veure. Els infants és a l’inrevés, només el volen fer servir per jugar.
Hem d’aprendre a compaginar les dues opcions i el gran problema per fer-ho és el control del temps que ens hi passem al davant. És dificilíssim controlar el temps durant el qual estem a l’ordinador.
Quan utilitzem l’ordinador per fer la nostra feina ens és difícil poder tenir un control del temps que ens hi passem, però sí que podem controlar com el distribuïm. Per exemple, es poden realitzar les feines que són imprescindibles fer-les davant l’ordinador durant les primeres hores del dia. Així al final del dia podem fer feines en què no sigui necessari tocar l’ordinador. Podem escriure en paper, etc. En el nostre temps lliure, podrem dedicar una mica de temps a l’ordinador.
Per controlar el temps que ens hi passem jugant és més difícil, ja que el joc ens absorbeix completament i no som conscients del que passa al nostre entorn. Seria important tenir algú a prop que ens recordi les hores que ens hi passem jugant o navegant per Internet. O posar-nos una alarma que, quan portéssim més d’una hora, ens avisés per parar una estona o per deixar de jugar. Actualment existeixen aparells i programes que desconnecten automàticament els aparells electrònics quan ens excedim d’un temps concret, també el Windows Vista presenta unes opcions per poder limitar i planificar les hores que un usuari concret podrà utilitzar l’ordinador.
Hem d’aprendre a compaginar tot tipus d’activitats, tant amb l’ordinador i altres noves tecnologies com sense elles.
A l’escola, les classes d’informàtica de primària compaginen l’hora de classe per poder fer diferents activitats i en ocasions, quan els nois acaben la feina aviat, aleshores realitzem jocs educatius.

Ma del Mar Llobet

Les cèl·lules

Els alumnes de 6è de primària han començat a estudiar durant aquest segon trimestre el cos humà. I la millor manera de començar és coneixent les estructures més petites que formen el nostre cos: Les cèl•lules.
Han après que aquestes minúscules estructures no es veuen a simple vista sinó amb el microscopi. Per poder observar-les correctament i entendre el que havíem estudiat vam anar al laboratori.
Els alumnes van poder apreciar amb quina meticulositat s’ha de treballar al laboratori. També van aprendre que per poder entrar al laboratori una actitud correcta és imprescindible.
Va ser molt interessant per ells aprendre i poder observar tot el procés que va passar la ceba des que la vam pelar fins que la vam col•locar al cobreobjectes i la vam observar al microscopi. Però el més fascinant va ser poder observar, a través d’un simple tub amb unes lents, aquelles minúscules cèl•lules i comprovar com s’assemblava a tot el que havíem estudiat a classe.
Ens va fer molta il•lusió veure la motivació amb què van treballar els nois i noies; això ens mostra l’esperit científic que tenen en aquestes edats.

Ma del Mar Llobet

Camino a la ESO

Como hace ya unos… ¡cuántos años! nuestros pequeños se han convertido en nuestros mayores. ¡Pronto darán el salto! Pasarán a la ESO.
La alegría y la nostalgia se entremezclan, pues los hemos visto crecer día a día.
Son un poquito míos y yo soy un poquito suya.
¿Cuántas horas habremos compartido? ¿Cuántos disgustillos? ¿Cuántas buenas noticias?

Ellos deben seguir su camino y nosotros continuar con esos otros pequeños que, como ellos, crecerán y sin darnos apenas cuenta, nos dirán adiós.

¿Qué sienten ellos?
Saben que es importante este cambio de etapa. Los nuevos profesores les infunden respeto.
Entienden que va a depender en gran parte de ellos que todo lo aprendido hasta ahora, en la Primaria, dé sus frutos.
Ahora hablan de responsabilidad, de madurez… ¿Sabrán bien lo que dicen?
Seguro.

“Tendremos que espabilarnos todos mucho y algunos madurar un poco”
Núria Garcia-Dotor


“La ESO será como una vuelta de hoja.
Es como una casa: Tienes que ir poniendo los ladrillos desde abajo. Si los pones mal, a la que subes un poco…”
Sergi Jiménez


“Yo espero subir las escaleras”
Cristina Abad


“Siempre he visto la ESO muy lejana y ahora, que está a la vuelta de la esquina, hace que me plantee algunas cosas, No es una sensación de miedo sino más bien de respeto.”
Alberta Pérez


“De sexto a ESO, yo creo que es un gran paso. En la ESO te hace falta mucha responsabilidad”
Iker Begiristain


“Te independizas del profesor”
Ona García

Per: Tere Valero

How can we help at home?

In our school we work daily with the students to increase their English level during English and Science class. We spend sessions playing, working, singing, learning…and most of all having fun.
However the students cannot leave the school in the afternoon and not practice English outside it. We need to improve the children’s English everywhere, not only in the school. But how can we do it?

Here are some tips that maybe are good ideas for you.

• Listen to English songs and try to recognize as much words as you can.
• Try to watch English movies. At first is very difficult but at the end the kids get used to it. You can also use the subtitles to make it easier.
• Buy English books. There are big ranges of English.
• Let the children play with the computer but give them some special webs where they can practise English while playing. (Enchanted learning, BBC, The house of English, PBS kids…)
• Hang 10 flashcards on different objects around the house. When you think that the kid knows them, add some more. This is good to work on the vocabulary and the spelling too.
• Play little roll-plays with your kids. First with few sentences and adding more every time. This is fun and the kids love it.

So enjoy English with your kids!!!

Per: Eva García de Mendoza

El gust per la lectura

Ser lector significa convertir la lectura en una pràctica voluntària, lliure, desitjada i plaent. No n’hi ha prou a saber llegir.

L’àmbit familiar és clau per fomentar el gust per la lectura. Si a casa es creu que llegir és positiu i estimulant i donem exemple, tindrem molt de camí guanyat.

Igualment des de l’escola se’ls ha de buscar mecanismes per llegir amb joia i gust.

El decàleg de la família compromesa amb la lectura, juntament amb l’escola, podria ser el següent:

1. valorem el fet de llegir
2. expliquem contes
3. que vegin com llegim els adults
4. que el llibre es converteixi en un objecte quotidià
5. parlem de llibres
6. llegim amb els nens
7. regalem llibres
8. animem els nens/es a escriure
9. fem de la lectura un costum saludable
10. intercanviem llibres

Acostumem-nos a llegir-los cada dia. No necessitem molt de temps i, si creem el clima adequat, qualsevol instant és ideal.

Per regla general els nens i nenes lectors són bons estudiants, mostren més disposició a atendre les explicacions, es concentren més, tenen més memòria i comprenen i assimilen amb més rapidesa.

Ens cal constància i paciència si el nen no reacciona davant els nostres estímuls. Els infants menys inclinats a la lectura necessitaran que sumem esforços ben diversos.

Per llegir és important una mica de tranquil•litat, una il•luminació adequada i un bon llibre.

A un infant que és poc lector caldrà que l’ajudem donant-li textos curts, senzills i assequibles al seu nivell.

Tinguem cura de no pressionar-los ni cansar-los. L’animació a la lectura és bona quan les dues parts es mostren engrescadores i divertides. Deixem-los sempre amb ganes de més.

Per contagiar l’hàbit lector hem de convidar, incitar, proposar, suggerir, estimular, seduir…mai no imposar, obligar, exigir, ni castigar.

El nens a qui en començar primària no se’ls ha explicat contes ni se’ls ha llegit cap llibre corren el risc de quedar una mica endarrerits. Llegim-los contes des que són nadons.

No hi ha receptes miraculoses per a fomentar la lectura però llegir-los contes habitualment podria semblar-ne una de bona: els resultats són sempre positius.

És recomanable que quan encara no saben llegir els resseguim les lletres amb el dit perquè vegin que allò que els contem prové del llibre.

L’instrument més poderós per incitar a la lectura és el llibre. Per això, com més a la vora els tinguem, millor.

Una manera d’ajudar als qui els espanta tanta lletra és ajudar-los amb la combinació de text i imatge: el còmic. N’hi ha una gran varietat i per a totes les edats.

Fer soci el nostre fill/a d’una biblioteca és obrir-li les portes a un nou món ple d’avantatges i formar-lo com a persona responsable, ja que haurà de tenir cura del llibre per retornar-lo a temps i en les condicions òptimes que li varen deixar.

(Extret del llibret: “Guia pràctica per a fer fills lectors” de la Generalitat de Catalunya i Ed. Bromera)

Per: Núria Fabrés

Dibuixos 2n de Primària

Dibuixos 1r de primària